El blogger Sergi Corral Buela, va fer una entrada molt interessant i molt detallada del temporal a L'Escala el 26/12/08.
Felicitats pel treball fet!
Igualment, no deixeu de visitar:
jueves, 28 de mayo de 2009
Lloc molt interessant
Aquesta web proporciona informació i predicció meteorológica a la península del Yucatan.
Será interessant per anar-nos preparant... no la perdem de vista!
Canvi de localització!
Fans dies vaig comentar sobre una propera novetat, doncs aquí la deixo caure!
Ampliem la oferta d'aquest blog amb els temporals del Carib!
El perquè, no és altre que marxo a viure a la Riviera Maya per motius professionals, i com que estaré en un lloc on hi ha tifons, tornados, etc etc... Doncs informació de primeríssima mà!
La imatge és de Cozumel, a la Península del Yucatán. Allà on vaig, Puerto Juárez.
No tenen vergonya.
Com pot ser que a data 25 d'Abril, aquest seguís sent l'estat en el que es trobava el famós tunel de bateig?
No n'hi ha prou per uns pares haver de recordar un fill mort, com per assobre passar pel lloc on va morir el teu fill i veure que tot segueix igual?? Que els semblaria deixar un cotxe xafat on ha mort gent 4 mesos a la carretea perque el veiés tothom?? No home no...
La veritat tart o d'hora, surta la llum.
El camp de beisbol de Sant Boi tenia defectes de construcció, segons un informe pericial
• L'estudi revela que el mur de càrrega no tenia les condicions de rigidesa necessàries i incomplia les normes de seguretat
• Aquestes conclusions es contraposen als treballs encarregats per l'Ajuntament de Sant Boi, als col·legis d'Arquitectes i Enginyers i a la Universitat Politècnica de Catalunya
El camp de beisbol de Sant Boi de Llobregat, ensorrat pel temporal de vent del gener passat. Foto: ÁLVARO MONGE
MÉS INFORMACIÓ
El pavelló de Sant Boi patia diverses deficiències però no incomplia la llei (2-5-2009)
EFEBARCELONA
El camp de beisbol de Sant Boi de Llobregat on el 24 de gener passat van morir quatre nens al desplomar-se durant un vendaval va ser incapaç de suportar les ratxes de vent perquè tenia defectes de construcció i perquè incomplia les normes de seguretat, segons un informe pericial.L'informe posa en relleu que l'edifici hauria d'haver suportat l'acció del vent, però no va ser així perquè era "fàcilment vulnerable" i estava en una situació de "risc" a causa de la "falta de rigidesa" per una construcció "inadequada" i l'"incompliment" de les normatives de seguretat.En concret, l'estudi, encarregat pel Jutjat d'Instrucció número 3 de Sant Boi de Llobregat, assenyala que el conjunt estructural va ser incapaç de suportar les ratxes de vent perquè el mur de càrrega no tenia les condicions de rigidesa necessàries i no estava entrellaçat amb el pòrtic."Es va produir un estat latent, que en qualsevol moment i per qualsevol circumstància o acció externa que hi actués a sobre podia donar lloc a una deformació, que podia comportar el col·lapse dels elements que componien el sistema constructiu", remarca l'informe pericial, elaborat per un arquitecte de Sant Cugat del Vallès.Singularitat de les ratxes de ventEl pèrit recull en l'informe que, tot i la singularitat de les ratxes de vent (que van arribar als 144 km/h), "no per això l'edificació havia de patir irremeiablement un col·lapse, malgrat estar situat a camp obert".Per això, conclou que les "causes bàsiques" que van afavorir l'enfonsament van ser la "inadequada" construcció, que van comportar una "absència de rigidesa" i la "fragilitat" del sistema estructural, així com l'incompliment de les normatives davant sobrecàrregues externes previsibles.Precisament remarca que l'edifici era "fàcilment vulnerable" a qualsevol acció externa, com el vent, a causa de l'incompliment d'aquestes normatives.Per això, apunta que si els murs haguessin tingut la rigidesa necessària i s'hagués observat la normativa "és difícil que s'hagués produït un col·lapse com el que hi va haver, ja que tan sols hauria afectat la teulada per la lleugeresa dels materials i hauria provocat efectes secundaris més simples en la resta".Falta de rebliment de formigóSegons aquest informe pericial, els murs dels blocs de formigó de les façanes s'haurien d'haver reblert amb formigó, cosa que no es va fer, i tampoc disposaven d'armadures a l'interior.A més, els blocs que es van ensorrar no conservaven adherits el morter de ciment portland, preceptiu per a la construcció dels murs de blocs, cosa que porta el pèrit judicial a concloure que durant l'execució de l'obra els blocs no estaven prou humits i van quedar massa febles.Aquest informe pericial es contraposa als estudis encarregats per l'Ajuntament de Sant Boi, als col·legis d'Arquitectes i Enginyers i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que si bé aprecien deficiències en la construcció conclouen que l'enfonsament va ser inevitable per l'acció del vent.
• L'estudi revela que el mur de càrrega no tenia les condicions de rigidesa necessàries i incomplia les normes de seguretat
• Aquestes conclusions es contraposen als treballs encarregats per l'Ajuntament de Sant Boi, als col·legis d'Arquitectes i Enginyers i a la Universitat Politècnica de Catalunya
El camp de beisbol de Sant Boi de Llobregat, ensorrat pel temporal de vent del gener passat. Foto: ÁLVARO MONGE
MÉS INFORMACIÓ
El pavelló de Sant Boi patia diverses deficiències però no incomplia la llei (2-5-2009)
EFEBARCELONA
El camp de beisbol de Sant Boi de Llobregat on el 24 de gener passat van morir quatre nens al desplomar-se durant un vendaval va ser incapaç de suportar les ratxes de vent perquè tenia defectes de construcció i perquè incomplia les normes de seguretat, segons un informe pericial.L'informe posa en relleu que l'edifici hauria d'haver suportat l'acció del vent, però no va ser així perquè era "fàcilment vulnerable" i estava en una situació de "risc" a causa de la "falta de rigidesa" per una construcció "inadequada" i l'"incompliment" de les normatives de seguretat.En concret, l'estudi, encarregat pel Jutjat d'Instrucció número 3 de Sant Boi de Llobregat, assenyala que el conjunt estructural va ser incapaç de suportar les ratxes de vent perquè el mur de càrrega no tenia les condicions de rigidesa necessàries i no estava entrellaçat amb el pòrtic."Es va produir un estat latent, que en qualsevol moment i per qualsevol circumstància o acció externa que hi actués a sobre podia donar lloc a una deformació, que podia comportar el col·lapse dels elements que componien el sistema constructiu", remarca l'informe pericial, elaborat per un arquitecte de Sant Cugat del Vallès.Singularitat de les ratxes de ventEl pèrit recull en l'informe que, tot i la singularitat de les ratxes de vent (que van arribar als 144 km/h), "no per això l'edificació havia de patir irremeiablement un col·lapse, malgrat estar situat a camp obert".Per això, conclou que les "causes bàsiques" que van afavorir l'enfonsament van ser la "inadequada" construcció, que van comportar una "absència de rigidesa" i la "fragilitat" del sistema estructural, així com l'incompliment de les normatives davant sobrecàrregues externes previsibles.Precisament remarca que l'edifici era "fàcilment vulnerable" a qualsevol acció externa, com el vent, a causa de l'incompliment d'aquestes normatives.Per això, apunta que si els murs haguessin tingut la rigidesa necessària i s'hagués observat la normativa "és difícil que s'hagués produït un col·lapse com el que hi va haver, ja que tan sols hauria afectat la teulada per la lleugeresa dels materials i hauria provocat efectes secundaris més simples en la resta".Falta de rebliment de formigóSegons aquest informe pericial, els murs dels blocs de formigó de les façanes s'haurien d'haver reblert amb formigó, cosa que no es va fer, i tampoc disposaven d'armadures a l'interior.A més, els blocs que es van ensorrar no conservaven adherits el morter de ciment portland, preceptiu per a la construcció dels murs de blocs, cosa que porta el pèrit judicial a concloure que durant l'execució de l'obra els blocs no estaven prou humits i van quedar massa febles.Aquest informe pericial es contraposa als estudis encarregats per l'Ajuntament de Sant Boi, als col·legis d'Arquitectes i Enginyers i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que si bé aprecien deficiències en la construcció conclouen que l'enfonsament va ser inevitable per l'acció del vent.
No només a la Costa afecten els temporals.. i no només al mar n'hi ha. Això és un petit tribut a la tràgica notícia que va succeir a Sant Boi el 24 de gener.
El túnel de bateo, esa nave donde entrenan los jugadores de béisbol a resguardo de las malas condiciones del tiempo, se convirtió ayer en una espantosa avalancha de bloques de cemento de la cual solo 6 de los 19 presentes en el campo se pudieron salvar ilesos. David Martínez, de 14 años, fue uno de los pocos afortunados. Mientras entrenaba se dio cuenta de que había olvidado su guante en casa de su abuela. Y decidió ir a buscarlo. Justo en ese momento, cuenta su madre, el niño escuchó el desplome.
"Me llamaron mis amigas y me dijeron que algo había pasado en el campo. Cuando llegué, ya se había desplomado todo. Fue horrible. No sabía si mi hijo estaba debajo de las piedras. Cuando ya estaba desesperada, me llamó y me contó que se había salvado por haber olvidado el guante", relata entre llantos María Francisca.
David, como su hermano mayor y muchos niños del barrio son aficionados del béisbol. Los equipos Pitus y Anacletos, integrado por 40 niños, entrenaban cada sábado en el campo. Pero el fuerte viento hizo que muchos no acudieran al entrenamiento.
Es el caso de Víctor Murillo, de 8 años que se emplea como catcher. Su madre, Amparo Castro, decidió ir de compras y se lo llevó. "Menos mal que no fue a entrenar. Me llamaron mis amigas cuando estábamos de compras. Es muy duro. Ha sido una tragedia horrible, porque todos nos conocemos y todos los niños son amigos", dijo.
Pero en el túnel de bateo pocos pudieron esquivar los embates de los bloques. Uno de ellos fue José Antonio R., de 8 años. Uno de los instructores hacía anotaciones en la pizarra cuando, contó, se comenzó a escuchar el derribo. El entrenador les dijo que se escondieran debajo de la mesa. Y tres lo hicieron, entre ellos él.
Padres que no llevaron a sus hijos explicaban a sus vecinos que se levantaron tarde o que decidieron no llevar a los niños al campo por el temporal. "Pudo haber sido mucho peor", dijo una que vio el accidente desde la ventana de su casa. Todos acudieron al rescate.
Font: El Periódico - 25 de Gener 2009
El túnel de bateo, esa nave donde entrenan los jugadores de béisbol a resguardo de las malas condiciones del tiempo, se convirtió ayer en una espantosa avalancha de bloques de cemento de la cual solo 6 de los 19 presentes en el campo se pudieron salvar ilesos. David Martínez, de 14 años, fue uno de los pocos afortunados. Mientras entrenaba se dio cuenta de que había olvidado su guante en casa de su abuela. Y decidió ir a buscarlo. Justo en ese momento, cuenta su madre, el niño escuchó el desplome.
"Me llamaron mis amigas y me dijeron que algo había pasado en el campo. Cuando llegué, ya se había desplomado todo. Fue horrible. No sabía si mi hijo estaba debajo de las piedras. Cuando ya estaba desesperada, me llamó y me contó que se había salvado por haber olvidado el guante", relata entre llantos María Francisca.
David, como su hermano mayor y muchos niños del barrio son aficionados del béisbol. Los equipos Pitus y Anacletos, integrado por 40 niños, entrenaban cada sábado en el campo. Pero el fuerte viento hizo que muchos no acudieran al entrenamiento.
Es el caso de Víctor Murillo, de 8 años que se emplea como catcher. Su madre, Amparo Castro, decidió ir de compras y se lo llevó. "Menos mal que no fue a entrenar. Me llamaron mis amigas cuando estábamos de compras. Es muy duro. Ha sido una tragedia horrible, porque todos nos conocemos y todos los niños son amigos", dijo.
Pero en el túnel de bateo pocos pudieron esquivar los embates de los bloques. Uno de ellos fue José Antonio R., de 8 años. Uno de los instructores hacía anotaciones en la pizarra cuando, contó, se comenzó a escuchar el derribo. El entrenador les dijo que se escondieran debajo de la mesa. Y tres lo hicieron, entre ellos él.
Padres que no llevaron a sus hijos explicaban a sus vecinos que se levantaron tarde o que decidieron no llevar a los niños al campo por el temporal. "Pudo haber sido mucho peor", dijo una que vio el accidente desde la ventana de su casa. Todos acudieron al rescate.
Font: El Periódico - 25 de Gener 2009
miércoles, 20 de mayo de 2009
Respecte les zones catastròfiques...
La meva pregunta era: Com be va dir la Nuri Abellán de Tossa, afectada pel temporal del 2008, no han rebut cap ajuda dels ajuntaments... Però... perquè?
En la majoria de casos, perquè ja hi ha assegurances privades (tot i que en una inmensa part, les inclemencies meteorològiques no estan cobertes per cap assegurança), i en segon cas, perquè l'Ajuntament no té perquè fer-se càrrec dels desperfectes ocasionats pel temps, a no ser... Que sigui una catàstrofe Natural, i si així és vol que sigui, hem de demanar que es consideri el municipi afectat en qüestió com a ZONA CATASTRÒFICA. I perquè no s'ha fet??
La resposta bé la va explicar el President dels Comerciants de Lloret, en Tico:
Si una localitat TURÍSTICA (atenció a la majúscula) demana la zona catastròfica, tindrà encara més repercusió mediàtica, i si així és i surt fora de les nostrs fronteres... QUI VOLDRÀ VENIR A ESTIUEJAR A UNA ZONA CATASTRÒFICA?
Olé! Vet aquí un cop on s'ha pensat, però per altre banda... pobres comerciants, ni un duro veuran!
Així doncs i després de donar-hi un parell de voltes... clar, ara entenc (almenys això crec) perquè mai més s'ha tornat a parlar del tema. Per no fer soroll i encara empitjorar-ho més! Si ja tindran problemes econòmics per fer front a una recosntrucció en molts casos total dels negocis, només faltava una mala temporada turística.
Per una vegada sembla que la premsa no ha empitjorat la cosa... perque com diuen els castellans "demasiado bombo y platillo" seria encara pitjor.
La única cosa que em vé al cap és... la crisi portarà una mala temporada turística??
A l'octubre ho sabrem...
Salut!
-
La meva pregunta era: Com be va dir la Nuri Abellán de Tossa, afectada pel temporal del 2008, no han rebut cap ajuda dels ajuntaments... Però... perquè?
En la majoria de casos, perquè ja hi ha assegurances privades (tot i que en una inmensa part, les inclemencies meteorològiques no estan cobertes per cap assegurança), i en segon cas, perquè l'Ajuntament no té perquè fer-se càrrec dels desperfectes ocasionats pel temps, a no ser... Que sigui una catàstrofe Natural, i si així és vol que sigui, hem de demanar que es consideri el municipi afectat en qüestió com a ZONA CATASTRÒFICA. I perquè no s'ha fet??
La resposta bé la va explicar el President dels Comerciants de Lloret, en Tico:
Si una localitat TURÍSTICA (atenció a la majúscula) demana la zona catastròfica, tindrà encara més repercusió mediàtica, i si així és i surt fora de les nostrs fronteres... QUI VOLDRÀ VENIR A ESTIUEJAR A UNA ZONA CATASTRÒFICA?
Olé! Vet aquí un cop on s'ha pensat, però per altre banda... pobres comerciants, ni un duro veuran!
Així doncs i després de donar-hi un parell de voltes... clar, ara entenc (almenys això crec) perquè mai més s'ha tornat a parlar del tema. Per no fer soroll i encara empitjorar-ho més! Si ja tindran problemes econòmics per fer front a una recosntrucció en molts casos total dels negocis, només faltava una mala temporada turística.
Per una vegada sembla que la premsa no ha empitjorat la cosa... perque com diuen els castellans "demasiado bombo y platillo" seria encara pitjor.
La única cosa que em vé al cap és... la crisi portarà una mala temporada turística??
A l'octubre ho sabrem...
Salut!
-
Suscribirse a:
Entradas (Atom)