El 26 d'Agost, el Servei Meteorologic de Mèxic pronosticava la tocada a terra de la tormenta tropical Claudette . Gràcies a Déu, el Claudette va modificar la seva trajectoria i no va tocar la Península del Yucatan, i a l'hora, perdia molta molta força.
Si registreu les entrades anteriors veureu observacions de quines són les velocitats màximes dels huracans que normalment durent vora a un minut. El Claudette, va registrar velocitats màximes de 85km/h. A casa n'hem tingut de ràfagues de vent així, per tant, l'impacte del Claudette va ser escassíssim...
La seva trajectoria est-oest era totalmetn paral·lela a l'Ecuador, pero a escassos kilòmetres de la costa, va virar fent una trajectoria nord- nord oest.
En la seva trajectoria va passar entre la illa de Cuba i la península de Florida, sobre el mar Carib i la zona de les Bahames. Com deia, la seva capacitat destructiva era mínima, però les alertes vàren arribar a tot arreu, i especialment els hotelers començaven a pensar en el pitjor. Per si ha sigut poc desastròs l'any 2009 per Mèxic ( grip A, crisi mundial...) només faltava un huracà!!
De moment estem salvats, però la previsió de la temporada d'huracans pel 2009 és des de l'1 de juny fins el 30 de novembre. Ens queden 3 mesos! Esperem que aquest blog no registri cap entrada d'algun huracà que sí ha tocat terra...
Fins la propera amics freaks!
lunes, 31 de agosto de 2009
jueves, 20 de agosto de 2009
L'huracà Dean
L'huracà Dean va ser la quarta tormenta tropical que va rebre nom, el tercer cicló tropical i el primer huracà que va assetjar l'Atlàntic el 2007.
Despres del Wilma, el Dean va ser el segon huracà més fort de la última dècada.
El seu recorregut va ser en direcció est - oest per sobre el mar Carib, després d'haver passat devastadorament per sobre les Antilles i la República Dominciana, i posteriorment per sobre la Península del Yucatán, deixant 14 morts.
Les primeres apreciacions no presiagiaven tant mala estrogança, doncs el Dean només era una tormenta formada a les costes Occidental d'Àfrica. Una sèria de condicions meteorològiques favorables a la NO creació d'huracans van limktar molt el seu creixment, però el 12 d'Agost, una situació de baixíssima pressió atmosfèrica, van fer que el seu creixement fos espectacular i guanye´s amb força i potència.
El dia 14 d'Agost a les 15.00h rebia el nom de Dean, docns ja era la quarta tormenta de la temporada, i el 15 d'Agost, el pitjor es va cumplir, un ull va començar a originar-se. A partir d'aquí, va rebre tractament d'Huracà i va seguir el seu camí cap el Carib.
El dia 17 va tocar terra per primer cop a la Illa Martinica, i el 21 arribà a la Península del Yucatán. Dies abans però, el Gobern de l'Estat de Quintana Roo, ordenà evacuar Holbox, Punta Allen i totes les altres illes petites de les costes mexicanes. Simultaneament, es va desallotjar els més de 80.000 turistes que a Playa del Carmen hi havia.
Tota aquest desplegament de medis, recursos, personal de prevencio, seguretat civil, etc etc, prooquen tal caos que els saquejos son constants, aprofitant el toc de queda per exemple.
Sense dubte, i espero no trobar-m'hi, un huracà és una cosa que dura unes hores però que afecta molts anys.
Despres del Wilma, el Dean va ser el segon huracà més fort de la última dècada.
El seu recorregut va ser en direcció est - oest per sobre el mar Carib, després d'haver passat devastadorament per sobre les Antilles i la República Dominciana, i posteriorment per sobre la Península del Yucatán, deixant 14 morts.
Les primeres apreciacions no presiagiaven tant mala estrogança, doncs el Dean només era una tormenta formada a les costes Occidental d'Àfrica. Una sèria de condicions meteorològiques favorables a la NO creació d'huracans van limktar molt el seu creixment, però el 12 d'Agost, una situació de baixíssima pressió atmosfèrica, van fer que el seu creixement fos espectacular i guanye´s amb força i potència.
El dia 14 d'Agost a les 15.00h rebia el nom de Dean, docns ja era la quarta tormenta de la temporada, i el 15 d'Agost, el pitjor es va cumplir, un ull va començar a originar-se. A partir d'aquí, va rebre tractament d'Huracà i va seguir el seu camí cap el Carib.
El dia 17 va tocar terra per primer cop a la Illa Martinica, i el 21 arribà a la Península del Yucatán. Dies abans però, el Gobern de l'Estat de Quintana Roo, ordenà evacuar Holbox, Punta Allen i totes les altres illes petites de les costes mexicanes. Simultaneament, es va desallotjar els més de 80.000 turistes que a Playa del Carmen hi havia.
Tota aquest desplegament de medis, recursos, personal de prevencio, seguretat civil, etc etc, prooquen tal caos que els saquejos son constants, aprofitant el toc de queda per exemple.
Sense dubte, i espero no trobar-m'hi, un huracà és una cosa que dura unes hores però que afecta molts anys.
S'apropa un huracà i farem algun petit "remember"...
L'Huracà Wilma va ser la vintiunena tormenta tropical del 2005, i del mateix any, la quarta de força 5. Malgrat això, avui dia, el Wilma, que va sacsejar la Península del Yucatán durant 10 dies al 2005, és considerat l'huracà més fort registrat a l'Atlàntic i la el desè més fort registrat a tot el món.
L'huracà Wilma va arribar al seu punt àlgid el 19 d'Octubre just quan passava per sobre la península del Yucatán, és a dir, a Playa del Carmen, on sóc jo ara!! :) Des de la seva formació el 15 d'Octubre va registrat 8altíssimes velocitats de vent, però la més forta que va durar un minut just quan tocava terra a la línia de costa (on es concentren el 99% d'hotels) va serde 295 km/h! Com un F-1 passant per sobre teu!!!
Va suposar més de 32 milions de Dollars de destrosses i va deixar 40 morts pel camí.... afectant païssos com Jamaica, Haití, Les Caimán, Honduras, Nicaragua, Bahamas, Mèxic, així fins arribar a un total de 13 païssos.
Properament més històries d'altres huracans ara que sembla que ve un...
jueves, 30 de julio de 2009
El Calendari Maia
La base del calendari segons alguns estudiosos està a les cultures olmeques més antigues, i per altres aquest és el propi origen de tota la cultura Maia.
El calendari maia consisteix en dos comptes diferents de temps que transcorren simultaneament, que son el Tzolkin o Sagrat, de 260 dies, o el Haab o Llarg de 365 dies (igual que el nostre).
El calendari maia és cíclic ja que cada 52 anys es repeteix integrament, i segons els seus cálculs, el temps va començar el 13 d'Agost del 3114 a. C. i el final del cicle es data el 21 de desembre del 2012.
La casta sacerdotal maia coneguda com Ah Kin, tenia tots els coneixements matemàtics y astronòmics que interpretaven d'acord a la seva visió dels cosmos religiós. En aquest cosmos religiós veien el destí de tots i cadascun dels anys que vindrien.
Particularment cal destacar el que els maies anomenaven TZOLKIN, que significa "compta-dies", que compta 260 dies i ha sgut i es únic a la historia del Món.
Creences diferents han especulat amb que la seva manera de comptar està lligada amb el període de gestació humana. La finalitat del tzolkin però, era pronosticar l'arribada i durada del període de pluges, els períodes óptims pesca i també per preveure el destí de les persones.
La història del calendari maia no té molt secret... El que més m'ha sorprès un cop he començat a conèixer la zona, parlar amb la gent, llegir algún llibret d'historia, és que.... CREUEN QUE ELS MAIES EREN EXTRATERRESTRES!!! Si be no que eren purs inmigrants d'un altre planeta, sí que tenien a la força coneixements o influencia extraterrestre.
El perquè (i després de sentir un bon raonament, si més no, et fa pensar!) no és altre que, com pot ser que una cultura tant sumamanet antiga i primitiva tingués tants coneixements d'astronomia i d'arquitectura??
Hi ha edificacions maies (i el mateix pensen dels egipcis) que un arquitecte se les veuria avui dia i amb una tecnologia altíssima, se les veuria negres per aixecar! Les piràmides, el Machu-Pichu, les restes de Tulum... A més a més, la posició de les edificacions, no és aleatoria, no no, estan totalment alineades amb el sol, unes amb altres, etc..
Però el més sorprenent és que com que els maies son adorats per tota la cultura mexicana en general, ningú dubta que tal i com he dit abans, el 21 de Desembre de 2012, els extraterrestres vindran a la Terra per dominar-la. Llavors sabrem la veritat, què fem a la Terra, quina és la nostra missió aquí, què passa quan morim, etc.
Sigui el que sigui, en si fa no fa 1000 dies sabrem si els Maies tenien raó i sí eren extraterrestres, o com diem a casa nostra, pixaven fora de test!
Fins la propera entrada! Salut!
martes, 21 de julio de 2009
I ja hi soooom!!
Finalment fa una setmaneta que som a Mèxic!! A la Riviera Maya, i més concretament a Playa del Carmen.... I aquí, el temps és de bojos!!
Diuen els d'aqui que ara comenca la època d'huracans, i sobretot quan fa massa calor ( i creieu-me que ara n'està fent i de veritat...) i no plou, això vol dir que s'aproxima un huracà!! Uuuaaa!!
Ploure ploure, poc, però cada dia allà les 16.00h, el sol passa de cremar les pedres a amagar-se darrera unes denses cortines de núbols! Tal i com podeu veure a la foto, aquest és l'aspecte de l'assumpte...
Amb una miqueta de sort, cauen quatre gotes i refresca, la humitat però és insoportable després.. I si les quatre gotes no cauen, els nubols es cansen i marxen, i així, cada dia!!!
El calendari Maya diu que per aquest any no hi haurà tifons ni res similar, però no sempre acerten, almenys esperem que no, perque la seva última previsió va ser que al 2012 s'acabaria el món! Si si, van creure que ja no calia seguir fent el calendari, i el pitjor, es que un tal Nostradamus també ho va dir!! Ai mare...
La propera entrada serà sobre aquest calendari i sobre la predicció del temps!!
Salut i andeleeeeee!!!
jueves, 28 de mayo de 2009
Atre blog de Temporals Passats
El blogger Sergi Corral Buela, va fer una entrada molt interessant i molt detallada del temporal a L'Escala el 26/12/08.
Felicitats pel treball fet!
Igualment, no deixeu de visitar:
Lloc molt interessant
Aquesta web proporciona informació i predicció meteorológica a la península del Yucatan.
Será interessant per anar-nos preparant... no la perdem de vista!
Canvi de localització!
Fans dies vaig comentar sobre una propera novetat, doncs aquí la deixo caure!
Ampliem la oferta d'aquest blog amb els temporals del Carib!
El perquè, no és altre que marxo a viure a la Riviera Maya per motius professionals, i com que estaré en un lloc on hi ha tifons, tornados, etc etc... Doncs informació de primeríssima mà!
La imatge és de Cozumel, a la Península del Yucatán. Allà on vaig, Puerto Juárez.
No tenen vergonya.
Com pot ser que a data 25 d'Abril, aquest seguís sent l'estat en el que es trobava el famós tunel de bateig?
No n'hi ha prou per uns pares haver de recordar un fill mort, com per assobre passar pel lloc on va morir el teu fill i veure que tot segueix igual?? Que els semblaria deixar un cotxe xafat on ha mort gent 4 mesos a la carretea perque el veiés tothom?? No home no...
La veritat tart o d'hora, surta la llum.
El camp de beisbol de Sant Boi tenia defectes de construcció, segons un informe pericial
• L'estudi revela que el mur de càrrega no tenia les condicions de rigidesa necessàries i incomplia les normes de seguretat
• Aquestes conclusions es contraposen als treballs encarregats per l'Ajuntament de Sant Boi, als col·legis d'Arquitectes i Enginyers i a la Universitat Politècnica de Catalunya
El camp de beisbol de Sant Boi de Llobregat, ensorrat pel temporal de vent del gener passat. Foto: ÁLVARO MONGE
MÉS INFORMACIÓ
El pavelló de Sant Boi patia diverses deficiències però no incomplia la llei (2-5-2009)
EFEBARCELONA
El camp de beisbol de Sant Boi de Llobregat on el 24 de gener passat van morir quatre nens al desplomar-se durant un vendaval va ser incapaç de suportar les ratxes de vent perquè tenia defectes de construcció i perquè incomplia les normes de seguretat, segons un informe pericial.L'informe posa en relleu que l'edifici hauria d'haver suportat l'acció del vent, però no va ser així perquè era "fàcilment vulnerable" i estava en una situació de "risc" a causa de la "falta de rigidesa" per una construcció "inadequada" i l'"incompliment" de les normatives de seguretat.En concret, l'estudi, encarregat pel Jutjat d'Instrucció número 3 de Sant Boi de Llobregat, assenyala que el conjunt estructural va ser incapaç de suportar les ratxes de vent perquè el mur de càrrega no tenia les condicions de rigidesa necessàries i no estava entrellaçat amb el pòrtic."Es va produir un estat latent, que en qualsevol moment i per qualsevol circumstància o acció externa que hi actués a sobre podia donar lloc a una deformació, que podia comportar el col·lapse dels elements que componien el sistema constructiu", remarca l'informe pericial, elaborat per un arquitecte de Sant Cugat del Vallès.Singularitat de les ratxes de ventEl pèrit recull en l'informe que, tot i la singularitat de les ratxes de vent (que van arribar als 144 km/h), "no per això l'edificació havia de patir irremeiablement un col·lapse, malgrat estar situat a camp obert".Per això, conclou que les "causes bàsiques" que van afavorir l'enfonsament van ser la "inadequada" construcció, que van comportar una "absència de rigidesa" i la "fragilitat" del sistema estructural, així com l'incompliment de les normatives davant sobrecàrregues externes previsibles.Precisament remarca que l'edifici era "fàcilment vulnerable" a qualsevol acció externa, com el vent, a causa de l'incompliment d'aquestes normatives.Per això, apunta que si els murs haguessin tingut la rigidesa necessària i s'hagués observat la normativa "és difícil que s'hagués produït un col·lapse com el que hi va haver, ja que tan sols hauria afectat la teulada per la lleugeresa dels materials i hauria provocat efectes secundaris més simples en la resta".Falta de rebliment de formigóSegons aquest informe pericial, els murs dels blocs de formigó de les façanes s'haurien d'haver reblert amb formigó, cosa que no es va fer, i tampoc disposaven d'armadures a l'interior.A més, els blocs que es van ensorrar no conservaven adherits el morter de ciment portland, preceptiu per a la construcció dels murs de blocs, cosa que porta el pèrit judicial a concloure que durant l'execució de l'obra els blocs no estaven prou humits i van quedar massa febles.Aquest informe pericial es contraposa als estudis encarregats per l'Ajuntament de Sant Boi, als col·legis d'Arquitectes i Enginyers i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que si bé aprecien deficiències en la construcció conclouen que l'enfonsament va ser inevitable per l'acció del vent.
• L'estudi revela que el mur de càrrega no tenia les condicions de rigidesa necessàries i incomplia les normes de seguretat
• Aquestes conclusions es contraposen als treballs encarregats per l'Ajuntament de Sant Boi, als col·legis d'Arquitectes i Enginyers i a la Universitat Politècnica de Catalunya
El camp de beisbol de Sant Boi de Llobregat, ensorrat pel temporal de vent del gener passat. Foto: ÁLVARO MONGE
MÉS INFORMACIÓ
El pavelló de Sant Boi patia diverses deficiències però no incomplia la llei (2-5-2009)
EFEBARCELONA
El camp de beisbol de Sant Boi de Llobregat on el 24 de gener passat van morir quatre nens al desplomar-se durant un vendaval va ser incapaç de suportar les ratxes de vent perquè tenia defectes de construcció i perquè incomplia les normes de seguretat, segons un informe pericial.L'informe posa en relleu que l'edifici hauria d'haver suportat l'acció del vent, però no va ser així perquè era "fàcilment vulnerable" i estava en una situació de "risc" a causa de la "falta de rigidesa" per una construcció "inadequada" i l'"incompliment" de les normatives de seguretat.En concret, l'estudi, encarregat pel Jutjat d'Instrucció número 3 de Sant Boi de Llobregat, assenyala que el conjunt estructural va ser incapaç de suportar les ratxes de vent perquè el mur de càrrega no tenia les condicions de rigidesa necessàries i no estava entrellaçat amb el pòrtic."Es va produir un estat latent, que en qualsevol moment i per qualsevol circumstància o acció externa que hi actués a sobre podia donar lloc a una deformació, que podia comportar el col·lapse dels elements que componien el sistema constructiu", remarca l'informe pericial, elaborat per un arquitecte de Sant Cugat del Vallès.Singularitat de les ratxes de ventEl pèrit recull en l'informe que, tot i la singularitat de les ratxes de vent (que van arribar als 144 km/h), "no per això l'edificació havia de patir irremeiablement un col·lapse, malgrat estar situat a camp obert".Per això, conclou que les "causes bàsiques" que van afavorir l'enfonsament van ser la "inadequada" construcció, que van comportar una "absència de rigidesa" i la "fragilitat" del sistema estructural, així com l'incompliment de les normatives davant sobrecàrregues externes previsibles.Precisament remarca que l'edifici era "fàcilment vulnerable" a qualsevol acció externa, com el vent, a causa de l'incompliment d'aquestes normatives.Per això, apunta que si els murs haguessin tingut la rigidesa necessària i s'hagués observat la normativa "és difícil que s'hagués produït un col·lapse com el que hi va haver, ja que tan sols hauria afectat la teulada per la lleugeresa dels materials i hauria provocat efectes secundaris més simples en la resta".Falta de rebliment de formigóSegons aquest informe pericial, els murs dels blocs de formigó de les façanes s'haurien d'haver reblert amb formigó, cosa que no es va fer, i tampoc disposaven d'armadures a l'interior.A més, els blocs que es van ensorrar no conservaven adherits el morter de ciment portland, preceptiu per a la construcció dels murs de blocs, cosa que porta el pèrit judicial a concloure que durant l'execució de l'obra els blocs no estaven prou humits i van quedar massa febles.Aquest informe pericial es contraposa als estudis encarregats per l'Ajuntament de Sant Boi, als col·legis d'Arquitectes i Enginyers i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que si bé aprecien deficiències en la construcció conclouen que l'enfonsament va ser inevitable per l'acció del vent.
No només a la Costa afecten els temporals.. i no només al mar n'hi ha. Això és un petit tribut a la tràgica notícia que va succeir a Sant Boi el 24 de gener.
El túnel de bateo, esa nave donde entrenan los jugadores de béisbol a resguardo de las malas condiciones del tiempo, se convirtió ayer en una espantosa avalancha de bloques de cemento de la cual solo 6 de los 19 presentes en el campo se pudieron salvar ilesos. David Martínez, de 14 años, fue uno de los pocos afortunados. Mientras entrenaba se dio cuenta de que había olvidado su guante en casa de su abuela. Y decidió ir a buscarlo. Justo en ese momento, cuenta su madre, el niño escuchó el desplome.
"Me llamaron mis amigas y me dijeron que algo había pasado en el campo. Cuando llegué, ya se había desplomado todo. Fue horrible. No sabía si mi hijo estaba debajo de las piedras. Cuando ya estaba desesperada, me llamó y me contó que se había salvado por haber olvidado el guante", relata entre llantos María Francisca.
David, como su hermano mayor y muchos niños del barrio son aficionados del béisbol. Los equipos Pitus y Anacletos, integrado por 40 niños, entrenaban cada sábado en el campo. Pero el fuerte viento hizo que muchos no acudieran al entrenamiento.
Es el caso de Víctor Murillo, de 8 años que se emplea como catcher. Su madre, Amparo Castro, decidió ir de compras y se lo llevó. "Menos mal que no fue a entrenar. Me llamaron mis amigas cuando estábamos de compras. Es muy duro. Ha sido una tragedia horrible, porque todos nos conocemos y todos los niños son amigos", dijo.
Pero en el túnel de bateo pocos pudieron esquivar los embates de los bloques. Uno de ellos fue José Antonio R., de 8 años. Uno de los instructores hacía anotaciones en la pizarra cuando, contó, se comenzó a escuchar el derribo. El entrenador les dijo que se escondieran debajo de la mesa. Y tres lo hicieron, entre ellos él.
Padres que no llevaron a sus hijos explicaban a sus vecinos que se levantaron tarde o que decidieron no llevar a los niños al campo por el temporal. "Pudo haber sido mucho peor", dijo una que vio el accidente desde la ventana de su casa. Todos acudieron al rescate.
Font: El Periódico - 25 de Gener 2009
El túnel de bateo, esa nave donde entrenan los jugadores de béisbol a resguardo de las malas condiciones del tiempo, se convirtió ayer en una espantosa avalancha de bloques de cemento de la cual solo 6 de los 19 presentes en el campo se pudieron salvar ilesos. David Martínez, de 14 años, fue uno de los pocos afortunados. Mientras entrenaba se dio cuenta de que había olvidado su guante en casa de su abuela. Y decidió ir a buscarlo. Justo en ese momento, cuenta su madre, el niño escuchó el desplome.
"Me llamaron mis amigas y me dijeron que algo había pasado en el campo. Cuando llegué, ya se había desplomado todo. Fue horrible. No sabía si mi hijo estaba debajo de las piedras. Cuando ya estaba desesperada, me llamó y me contó que se había salvado por haber olvidado el guante", relata entre llantos María Francisca.
David, como su hermano mayor y muchos niños del barrio son aficionados del béisbol. Los equipos Pitus y Anacletos, integrado por 40 niños, entrenaban cada sábado en el campo. Pero el fuerte viento hizo que muchos no acudieran al entrenamiento.
Es el caso de Víctor Murillo, de 8 años que se emplea como catcher. Su madre, Amparo Castro, decidió ir de compras y se lo llevó. "Menos mal que no fue a entrenar. Me llamaron mis amigas cuando estábamos de compras. Es muy duro. Ha sido una tragedia horrible, porque todos nos conocemos y todos los niños son amigos", dijo.
Pero en el túnel de bateo pocos pudieron esquivar los embates de los bloques. Uno de ellos fue José Antonio R., de 8 años. Uno de los instructores hacía anotaciones en la pizarra cuando, contó, se comenzó a escuchar el derribo. El entrenador les dijo que se escondieran debajo de la mesa. Y tres lo hicieron, entre ellos él.
Padres que no llevaron a sus hijos explicaban a sus vecinos que se levantaron tarde o que decidieron no llevar a los niños al campo por el temporal. "Pudo haber sido mucho peor", dijo una que vio el accidente desde la ventana de su casa. Todos acudieron al rescate.
Font: El Periódico - 25 de Gener 2009
miércoles, 20 de mayo de 2009
Respecte les zones catastròfiques...
La meva pregunta era: Com be va dir la Nuri Abellán de Tossa, afectada pel temporal del 2008, no han rebut cap ajuda dels ajuntaments... Però... perquè?
En la majoria de casos, perquè ja hi ha assegurances privades (tot i que en una inmensa part, les inclemencies meteorològiques no estan cobertes per cap assegurança), i en segon cas, perquè l'Ajuntament no té perquè fer-se càrrec dels desperfectes ocasionats pel temps, a no ser... Que sigui una catàstrofe Natural, i si així és vol que sigui, hem de demanar que es consideri el municipi afectat en qüestió com a ZONA CATASTRÒFICA. I perquè no s'ha fet??
La resposta bé la va explicar el President dels Comerciants de Lloret, en Tico:
Si una localitat TURÍSTICA (atenció a la majúscula) demana la zona catastròfica, tindrà encara més repercusió mediàtica, i si així és i surt fora de les nostrs fronteres... QUI VOLDRÀ VENIR A ESTIUEJAR A UNA ZONA CATASTRÒFICA?
Olé! Vet aquí un cop on s'ha pensat, però per altre banda... pobres comerciants, ni un duro veuran!
Així doncs i després de donar-hi un parell de voltes... clar, ara entenc (almenys això crec) perquè mai més s'ha tornat a parlar del tema. Per no fer soroll i encara empitjorar-ho més! Si ja tindran problemes econòmics per fer front a una recosntrucció en molts casos total dels negocis, només faltava una mala temporada turística.
Per una vegada sembla que la premsa no ha empitjorat la cosa... perque com diuen els castellans "demasiado bombo y platillo" seria encara pitjor.
La única cosa que em vé al cap és... la crisi portarà una mala temporada turística??
A l'octubre ho sabrem...
Salut!
-
La meva pregunta era: Com be va dir la Nuri Abellán de Tossa, afectada pel temporal del 2008, no han rebut cap ajuda dels ajuntaments... Però... perquè?
En la majoria de casos, perquè ja hi ha assegurances privades (tot i que en una inmensa part, les inclemencies meteorològiques no estan cobertes per cap assegurança), i en segon cas, perquè l'Ajuntament no té perquè fer-se càrrec dels desperfectes ocasionats pel temps, a no ser... Que sigui una catàstrofe Natural, i si així és vol que sigui, hem de demanar que es consideri el municipi afectat en qüestió com a ZONA CATASTRÒFICA. I perquè no s'ha fet??
La resposta bé la va explicar el President dels Comerciants de Lloret, en Tico:
Si una localitat TURÍSTICA (atenció a la majúscula) demana la zona catastròfica, tindrà encara més repercusió mediàtica, i si així és i surt fora de les nostrs fronteres... QUI VOLDRÀ VENIR A ESTIUEJAR A UNA ZONA CATASTRÒFICA?
Olé! Vet aquí un cop on s'ha pensat, però per altre banda... pobres comerciants, ni un duro veuran!
Així doncs i després de donar-hi un parell de voltes... clar, ara entenc (almenys això crec) perquè mai més s'ha tornat a parlar del tema. Per no fer soroll i encara empitjorar-ho més! Si ja tindran problemes econòmics per fer front a una recosntrucció en molts casos total dels negocis, només faltava una mala temporada turística.
Per una vegada sembla que la premsa no ha empitjorat la cosa... perque com diuen els castellans "demasiado bombo y platillo" seria encara pitjor.
La única cosa que em vé al cap és... la crisi portarà una mala temporada turística??
A l'octubre ho sabrem...
Salut!
-
Aquesta notícia va sortir publicada el 11 de Gener a un Diari anomenat Publico, el perquè d'aquesta entrada... més endavant!!
El temporal de lluvia, viento y nieve azotó ayer con fuerza el área mediterránea, aunque fue Catalunya la que salió peor parada. Allí, los Bomberos de la Generalitat tuvieron que intervenir en más de 500 ocasiones, la mitad de ellas en la provincia de Tarragona.
En Prades (Baix Camp) se registraron hasta 122 litros de agua por metro cuadrado. Salou fue el municipio más castigado por la lluvia (algo que no sorprende a sus vecinos, ya que gran parte de sus calles están por debajo del nivel del mar y suelen inundarse con frecuencia) pero, sobre todo, por un tifón que provocó importantes destrozos. El Ayuntamiento solicitó la declaración de zona catastrófica. Las precipitaciones obligaron también a cerrar la estación de tren, lo que supuso el corte de la línea ferroviaria Barcelona-Valencia. No obstante, el servicio fue reestablecido a mediodía. La tormenta afectó, además, al suministro eléctrico.
Desprendimientos
En Barcelona, las lluvias también causaron el desprendimiento de rocas en la montaña de Montserrat, lo que afectó a la catenaria del tren cremallera que une Monistrol con el Santuario de Montserrat. El servicio quedó suspendido.
En Lleida, los servicios de emergencia activaron desde primeras horas de la mañana un plan especial ante el riesgo de fuertes nevadas en las zonas de alta montaña. En concreto, en las comarcas de Vall d’Aran, la Alta Ribagorça y el Pallars Sobirà, en el Pirineo. Las previsiones apuntan a la posibilidad de que hoy se acumulen grosores de nieve superiores a 20 centímetros en cotas superiores a los 1.000 metros, y a los 800 en la vertiente norte de los Pirineos.
Una de las carreteras más afectadas por las nevadas fue la C-28, que estuvo cerrada por la intensidad de las precipitaciones en algunos tramos. Fue obligatorio el uso de cadenas en la N-230, a la altura de Vielha, y también en el port de la Bonaigua.
A pesar del temporal, no se registró ningún accidente mortal en las carreteras de Catalunya, hasta el cierre de esta edición. En algunos puntos sí hubo importantes retenciones de tráfico. Una de las más destacadas fue tras un choque múltiple entre siete vehículos en la C-58 en Barcelona, en un punto cercano al nudo de la Trinitat. El siniestro provocó siete kilómetros de retenciones en esta vía de acceso a la ciudad de Barcelona.
Agua en Baleares y Valencia
Mientras, en Baleares, el puerto de Palma permaneció cerrado durante 13 horas por las fuertes ráfagas de viento. A las 16.30 horas el servicio portuario reinició su actividad. En la Comunitat Valenciana, las lluvias dejaron más de 50 litros de agua por metro cuadrado en algunos municipios de Castellón; hasta 30, en la provincia de Valencia; y 20 litros, en pueblos de Alicante. La Agencia Estatal de Meteorología prevé que las lluvias se prolonguen hoy durante la primera mitad del día.
Només per anar fent boca...
El temporal de lluvia, viento y nieve azotó ayer con fuerza el área mediterránea, aunque fue Catalunya la que salió peor parada. Allí, los Bomberos de la Generalitat tuvieron que intervenir en más de 500 ocasiones, la mitad de ellas en la provincia de Tarragona.
En Prades (Baix Camp) se registraron hasta 122 litros de agua por metro cuadrado. Salou fue el municipio más castigado por la lluvia (algo que no sorprende a sus vecinos, ya que gran parte de sus calles están por debajo del nivel del mar y suelen inundarse con frecuencia) pero, sobre todo, por un tifón que provocó importantes destrozos. El Ayuntamiento solicitó la declaración de zona catastrófica. Las precipitaciones obligaron también a cerrar la estación de tren, lo que supuso el corte de la línea ferroviaria Barcelona-Valencia. No obstante, el servicio fue reestablecido a mediodía. La tormenta afectó, además, al suministro eléctrico.
Desprendimientos
En Barcelona, las lluvias también causaron el desprendimiento de rocas en la montaña de Montserrat, lo que afectó a la catenaria del tren cremallera que une Monistrol con el Santuario de Montserrat. El servicio quedó suspendido.
En Lleida, los servicios de emergencia activaron desde primeras horas de la mañana un plan especial ante el riesgo de fuertes nevadas en las zonas de alta montaña. En concreto, en las comarcas de Vall d’Aran, la Alta Ribagorça y el Pallars Sobirà, en el Pirineo. Las previsiones apuntan a la posibilidad de que hoy se acumulen grosores de nieve superiores a 20 centímetros en cotas superiores a los 1.000 metros, y a los 800 en la vertiente norte de los Pirineos.
Una de las carreteras más afectadas por las nevadas fue la C-28, que estuvo cerrada por la intensidad de las precipitaciones en algunos tramos. Fue obligatorio el uso de cadenas en la N-230, a la altura de Vielha, y también en el port de la Bonaigua.
A pesar del temporal, no se registró ningún accidente mortal en las carreteras de Catalunya, hasta el cierre de esta edición. En algunos puntos sí hubo importantes retenciones de tráfico. Una de las más destacadas fue tras un choque múltiple entre siete vehículos en la C-58 en Barcelona, en un punto cercano al nudo de la Trinitat. El siniestro provocó siete kilómetros de retenciones en esta vía de acceso a la ciudad de Barcelona.
Agua en Baleares y Valencia
Mientras, en Baleares, el puerto de Palma permaneció cerrado durante 13 horas por las fuertes ráfagas de viento. A las 16.30 horas el servicio portuario reinició su actividad. En la Comunitat Valenciana, las lluvias dejaron más de 50 litros de agua por metro cuadrado en algunos municipios de Castellón; hasta 30, en la provincia de Valencia; y 20 litros, en pueblos de Alicante. La Agencia Estatal de Meteorología prevé que las lluvias se prolonguen hoy durante la primera mitad del día.
Només per anar fent boca...
Entrevista en exclusiva amb la Nuria Abellán, propietaria de la botiga de souvenirs TOT TOSSA, a Tossa de Mar.
- Nuri, com veu viure el temporal?
-Bé, quan va començar el temporal ningú es va preocupar més del compte... Els temporals de llevant soón sovints aquí, però...
- Exacte, però quan vàreu veure que tot anava a més... què?
-Preocupació, i ja era massa tard...
- A més a més, era Sant Esteve, encara més desprevinguts no?
-Clar, de fet, si ens vàrem adonar va ser perque la gent va començar a trucar, tots erem a casa i nungú s'ho pensava.
-Què us han dit des del consistori, o com us han ajudat?
- Ajuda directa, ZERO. Cap subvenció. Han arreglat els que els tocava, el passeig, la platja, etc, però això és ajuda indirecta. Tot ho hem hagut de pagar de la nostra butxaca.
-Imagino que dur llavors, no?
- Home sí...ja pots fer-te a la idea. És com obrir un nou nogoci, la diferència és que només en tens un però que molts de nosaltres ara n'hem de pagar dos.
-Bé Nuri, gràcies per aquest testimoni i esperem que tingueu una bona temporada i us ajudi a fer front a tot això.
-Gràcies a tu. Potser no és el millor any per fer front als prèstecs, però tirarem endavant!
-Gràcies un cop més.
martes, 19 de mayo de 2009
Massa temps potser no??
Des que el primer temporal passés per sobre casa nostra han passat 4 mesos, sí sí, 4 mesos, i tot just fa dues setmanes que podem donar les obres de reforma per acabades.
Cert és que les tasques de reconstrucció no han sigut poques, ho entenem, però, vivim del turisme, de les nostres platjes, de les nostres infraesturctures que fan que la gent vingui a passar el dia a Lloret, Blanes, Tossa, etc, i potser ens hauriem d'haver afanyat a reparar-ho no?
El famòs vaixell que en una anterior entrada vaig comentar, el que va acabar al vell mig de la platja de Blanes, doncs fa escasses tres setmanes que el vàren retirar...
Igual pretenien fer-hi un museu vivent...!
Era la imatge més tètrica i surrealista que us pogueu imaginar! Un vaixell de 14m d'eslora al mig de la sorra! Carai tu... I durant mesos podrint-se al sol, servint d'amagatall per nens que juguen, i els derivats perills que té esclar.. no sé, tot em sembla que fa mandra oi?
Almenys ja tenim el passeig marítim arreglat! Ja tenim algun lloc per on caminar... i no és maco?? :D
En la propera entrada d'aquest blog, entrevista en exclusiva a la propietària de la botiga "TOT TOSSA" arrasada pel temporal de Sant Esteve, que ens explicarà com s'ho ha fet per obrir de nou el negoci i com el consistori els ha ajudat ( si així li podem dir)!
I una altre noticia bomba... us explicarem una nova variant de cap a on s'encaminarà aquest blog. Diguem que farem un salt per l'Atlàntic i anirem al Carib, a Mèxic va be? Carib, zona de tifons... INTERESSANT!!
Salut!
sábado, 9 de mayo de 2009
Durant els passats nadals, van succeir una sèrie de fets a la Costa Brava en general que perduraran en la memòria dels habitant d'aquesta zona durant molt i molt de temps: ELS TEMPORALS.
La cronologia dels fets és la següent: Divendres 26 de Desembre, es declara l'alerta groga per risc de nevades per sota els 300 mts. Passa Sant Esteve i tot sembla que s'ha calmat, però el pitjor encara no havia arribat... El mateix dia de Sant Esteve a última hora i el dia 27, la neu no era la protagonista, era el fort vent. I allà on hi ha mar i vent... hi ha temporal.
Onades de 9 metres, passejos marítims no trencats ni malmesos, si no totalment esborrats del mapa, botigues totalment destrossades i buides, com si el mar s'hagués convertit en un lladre sense pietat i ho hagués robat TOT.
Embarcacions desaparegudes, i les que no desapareixien, acabaven a la sorra de la platja, molt endins de la platja, allà on la gent hauria de seure i pendre el sol, descansaven embarcacions expulsades sense miraments pel mar.
I ara ve el pitjor... refer-ho tot. Els cents de restaurants destrossat i inutilitzats hauran de refer-ho tot, els ajuntaments hauran de reconstruir les vores de les platjes, els vaixells turístics hauran de jubilar-se prematurament per unes lesions totalment irreversibles, els fons marítims necessitaran mesos i anys per tornar a ser els que eren, i els seus habitants, innocents i victimes, hauran d'esperar per tornar a tenir el seu mateix hàbitat, pàrkings i soterranis amb nivells d'aigua de més de 2 metres d'alçada, i un llarg i llarg etc que segueix...
Sembla que la economia no és la única que peteix crisis.
Seguirem informant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)